< embed src="http://www.pangea.org/dim/neopissarra.wmv" autostart="false">. Amb aquest codi podrem pujar videos al blog i al blink. Per fer-ho caldrà introduir la pagina web del video en qüestió en format .swf.
Al final d'aquest codi caldrà afegir per tal de visualitzar el video correctament.
miércoles, 25 de abril de 2007
domingo, 22 de abril de 2007
Jornades de comunicació blanquerna
El passat 13, 14 i 15 de març, van tenir lloc a la Facultat de Comunicació Banquerna les tretzenes jornades de comunicació de la facultat. Durant aquests tres dies es van dur a terme nombroses conferències en les que es van tractar temes relacionats amb la por en els mitjans de comunicació.
A continuació presento les cròniques d'alguna de les conferències a les quals vaig assistir.
Qui té por a Barcelona? El debat sobre l’incivisme i la seguretat.
Aquesta era una de les tres conferències que van donar el tret de sortida a les jornades de comunicació Blanquerna, i a priori la més propera a nosaltres, ja que es tractava d’un tema molt més concret que qualsevol altre i es centrava en un espai geogràfic molt conegut per tots els presents. En línies generals, però, la xerrada no va ser gaire fidel al seu títol i els directors dels diferents diaris barcelonins es van dedicar a divagar pels diferents aspectes que un tema tant ampli i profund com el de la por ens permet tractar, sense cenyir-se al cas concret de la ciutat de Barcelona .
Vicent Sanchis, director del diari Avui, no anava mal encaminat i semblava més proper al que els oients allà presents esperàvem de la conferència. Va parlar de Barcelona com una ciutat que, des de les olimpíades de 1992, ha passat a ser una de les capdavanteres pel que fa al sector del turisme. Si a això li afegim la gran quantitat d’immigrants que cada any acull la ciutat, es crea un ambient propici per la delinqüència. Segons Vicent aquest fet és el que ha creat un clima d’inseguretat i de desconfiança, per part dels barcelonins, en els cossos de seguretat, que no han demostrat la suficient eficiència per solucionar segons quins problemes. El debat va fugir totalment del tema que establia el títol amb les intervencions d’en Rafael Nadal i d’en Jordi Busquets, directors del Periódico de Catalunya i del Punt respectivament, que van orientar els seus discursos cap a aspectes més generals de la por i a comparar la seguretat de Barcelona amb la de països en vies de desenvolupament com els llatinoamericans o fins i tot els africans, és a dir, res que no sabéssim.
A mesura que el debat va anar agafant velocitat, el tema de conversació encara va fer un altre gir i es va orientar cap a la por en els mitjans de comunicació, un tema amb el que tots tres convidats semblaven trobar-se més agust. Es va debatre sobre les pors que podien dur els periodistes a deixar de publicar segons quines notícies, així com els interessos dels diferents mitjans de comunicació a l’hora d’enfrontar-se a segons quines temàtiques.
D’altra banda, també cal esmentar l’encert per part de Blanquerna a l’hora de triar el professor Joaquim Roglan com a moderador del debat, ja que va demostrar dominar el tema i no només es va limitar a cedir el torn de paraula als convidats, sinó que també es va animar a fer intervencions brillants i que van ser molt productives per la conferència.
En definitiva, tot i no estar del tot ben definit el tema sobre el qual debatre, la conferència va resultar bastant digna i es van tractar temes molt actuals i que ens afecten a tots, sobretot als que ens volem dedicar al món de la comunicació.
La por a l’alarma social. Realitat o construcció mediàtica?
La poca afluència de públic a l’aula 201 ja indicava que era l’últim dia de les jornades Blanquerna i que la gent ja n’estava cansada d’anar amunt i avall perseguint conferències. A la conferència titulada “La por a l’alarma social. Realitat o construcció mediàtica?”, els periodistes Josep Martí Gómez i Joan Manel Oleaque van debatre sobre si aquesta por i angoixa que sovint transmeten els mitjans de comunicació és el reflex de la realitat o si bé és una invenció dels mateixos mitjans que busquen atraure l’atenció dels ciutadans. Tot i no ser un debat gaire intens, els contertulians van arribar a conclusions consistents sobre el tema en qüestió.
Des d’un principi, va quedar clar el fet de que l’ésser humà, per naturalesa, sent atracció per la por, la por ens dona morbo. Per aquest motiu, en una època en la que els mitjans de comunicació valoren més el percentatge d’habitants que els consumeixen que no pas la qualitat o veracitat dels productes que emeten, aquest morbo que ens genera la por juga un paper important en la manera de fer dels mitjans de comunicació de masses.
Arran d’aquesta explicació, el debat va decaure bastant i els convidats
es van limitar a comentar alguns dels casos més coneguts en els que els mitjans de comunicació han donat gran importància algunes notícies que potser no tenien tanta repercussió en el conjunt de la societat. El cas més sonat el va comentar en Joan Martí Gómez, que va explicar com va ser retransmesa en directe la persecució d’O. J. Simpson, als Estats Units. Joan Manel Olaque, per la seva banda, va aportar molta informació del cas de les nenes d’Alcàser, ja que ha fet un seguiment y un estudi del cas.
En línies generals, penso que el debat va resultar ser molt planer, no va existir cap tipus de discrepàncies entre els convidats i el debat semblava no avançar, girant contínuament sobre la idea de que a l’ésser humà li agrada la sensació de por. En definitiva, un debat sense substància.
A continuació presento les cròniques d'alguna de les conferències a les quals vaig assistir.
Qui té por a Barcelona? El debat sobre l’incivisme i la seguretat.
Aquesta era una de les tres conferències que van donar el tret de sortida a les jornades de comunicació Blanquerna, i a priori la més propera a nosaltres, ja que es tractava d’un tema molt més concret que qualsevol altre i es centrava en un espai geogràfic molt conegut per tots els presents. En línies generals, però, la xerrada no va ser gaire fidel al seu títol i els directors dels diferents diaris barcelonins es van dedicar a divagar pels diferents aspectes que un tema tant ampli i profund com el de la por ens permet tractar, sense cenyir-se al cas concret de la ciutat de Barcelona .
Vicent Sanchis, director del diari Avui, no anava mal encaminat i semblava més proper al que els oients allà presents esperàvem de la conferència. Va parlar de Barcelona com una ciutat que, des de les olimpíades de 1992, ha passat a ser una de les capdavanteres pel que fa al sector del turisme. Si a això li afegim la gran quantitat d’immigrants que cada any acull la ciutat, es crea un ambient propici per la delinqüència. Segons Vicent aquest fet és el que ha creat un clima d’inseguretat i de desconfiança, per part dels barcelonins, en els cossos de seguretat, que no han demostrat la suficient eficiència per solucionar segons quins problemes. El debat va fugir totalment del tema que establia el títol amb les intervencions d’en Rafael Nadal i d’en Jordi Busquets, directors del Periódico de Catalunya i del Punt respectivament, que van orientar els seus discursos cap a aspectes més generals de la por i a comparar la seguretat de Barcelona amb la de països en vies de desenvolupament com els llatinoamericans o fins i tot els africans, és a dir, res que no sabéssim.
A mesura que el debat va anar agafant velocitat, el tema de conversació encara va fer un altre gir i es va orientar cap a la por en els mitjans de comunicació, un tema amb el que tots tres convidats semblaven trobar-se més agust. Es va debatre sobre les pors que podien dur els periodistes a deixar de publicar segons quines notícies, així com els interessos dels diferents mitjans de comunicació a l’hora d’enfrontar-se a segons quines temàtiques.
D’altra banda, també cal esmentar l’encert per part de Blanquerna a l’hora de triar el professor Joaquim Roglan com a moderador del debat, ja que va demostrar dominar el tema i no només es va limitar a cedir el torn de paraula als convidats, sinó que també es va animar a fer intervencions brillants i que van ser molt productives per la conferència.
En definitiva, tot i no estar del tot ben definit el tema sobre el qual debatre, la conferència va resultar bastant digna i es van tractar temes molt actuals i que ens afecten a tots, sobretot als que ens volem dedicar al món de la comunicació.
La por a l’alarma social. Realitat o construcció mediàtica?
La poca afluència de públic a l’aula 201 ja indicava que era l’últim dia de les jornades Blanquerna i que la gent ja n’estava cansada d’anar amunt i avall perseguint conferències. A la conferència titulada “La por a l’alarma social. Realitat o construcció mediàtica?”, els periodistes Josep Martí Gómez i Joan Manel Oleaque van debatre sobre si aquesta por i angoixa que sovint transmeten els mitjans de comunicació és el reflex de la realitat o si bé és una invenció dels mateixos mitjans que busquen atraure l’atenció dels ciutadans. Tot i no ser un debat gaire intens, els contertulians van arribar a conclusions consistents sobre el tema en qüestió.
Des d’un principi, va quedar clar el fet de que l’ésser humà, per naturalesa, sent atracció per la por, la por ens dona morbo. Per aquest motiu, en una època en la que els mitjans de comunicació valoren més el percentatge d’habitants que els consumeixen que no pas la qualitat o veracitat dels productes que emeten, aquest morbo que ens genera la por juga un paper important en la manera de fer dels mitjans de comunicació de masses.
Arran d’aquesta explicació, el debat va decaure bastant i els convidats
es van limitar a comentar alguns dels casos més coneguts en els que els mitjans de comunicació han donat gran importància algunes notícies que potser no tenien tanta repercussió en el conjunt de la societat. El cas més sonat el va comentar en Joan Martí Gómez, que va explicar com va ser retransmesa en directe la persecució d’O. J. Simpson, als Estats Units. Joan Manel Olaque, per la seva banda, va aportar molta informació del cas de les nenes d’Alcàser, ja que ha fet un seguiment y un estudi del cas.
En línies generals, penso que el debat va resultar ser molt planer, no va existir cap tipus de discrepàncies entre els convidats i el debat semblava no avançar, girant contínuament sobre la idea de que a l’ésser humà li agrada la sensació de por. En definitiva, un debat sense substància.
miércoles, 11 de abril de 2007
Exercici 6 Dreamweaver
Ja podeu visitar l'exercici 6 a la meva pàgina web. Es tracta d'una web dedicada a Martin Scorsese y a la seva darrera pe´l·lícula Infiltrados, amb la qual ha guanyat els Oscars a millor pel·lícula y millor director.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
