martes, 29 de mayo de 2007
lunes, 28 de mayo de 2007
Exercici Final Flash
Aquest exercici pretenia combinar tots els elements que hem après a classe amb el programa flash.
lunes, 14 de mayo de 2007
miércoles, 9 de mayo de 2007
Flash 13
Ja pots visualitzar l'exercici 7 en el programa Flash a la meva web. En aquest exercici podràs escoltar cançons d' Ismael-lo clicant al símbol play i aturar-les clicant stop. Aquest exercici ens ha servit per apendre a vincular cançons o sorolls a diferents símbols creats amb el programa Flash.
martes, 8 de mayo de 2007
Exercici 6 amb el programa Flash
Ja es pot visitar l'exercici 6 del flaix a la meva web.
En ell hem colocat un quadrat i una rodona i clicant sobre cada un d'ells podem veure un moviment, o bé del quadrat o bé de la rodona, segons sobre quin cliquem. Aquest exercici ens serveix per aprendre a establir quan s'inicia el moviment d'un símbol en qüestió.
En ell hem colocat un quadrat i una rodona i clicant sobre cada un d'ells podem veure un moviment, o bé del quadrat o bé de la rodona, segons sobre quin cliquem. Aquest exercici ens serveix per aprendre a establir quan s'inicia el moviment d'un símbol en qüestió.
miércoles, 2 de mayo de 2007
miércoles, 25 de abril de 2007
Codi per pujar videos al blog o al blink
< embed src="http://www.pangea.org/dim/neopissarra.wmv" autostart="false">. Amb aquest codi podrem pujar videos al blog i al blink. Per fer-ho caldrà introduir la pagina web del video en qüestió en format .swf.
Al final d'aquest codi caldrà afegir per tal de visualitzar el video correctament.
Al final d'aquest codi caldrà afegir per tal de visualitzar el video correctament.
domingo, 22 de abril de 2007
Jornades de comunicació blanquerna
El passat 13, 14 i 15 de març, van tenir lloc a la Facultat de Comunicació Banquerna les tretzenes jornades de comunicació de la facultat. Durant aquests tres dies es van dur a terme nombroses conferències en les que es van tractar temes relacionats amb la por en els mitjans de comunicació.
A continuació presento les cròniques d'alguna de les conferències a les quals vaig assistir.
Qui té por a Barcelona? El debat sobre l’incivisme i la seguretat.
Aquesta era una de les tres conferències que van donar el tret de sortida a les jornades de comunicació Blanquerna, i a priori la més propera a nosaltres, ja que es tractava d’un tema molt més concret que qualsevol altre i es centrava en un espai geogràfic molt conegut per tots els presents. En línies generals, però, la xerrada no va ser gaire fidel al seu títol i els directors dels diferents diaris barcelonins es van dedicar a divagar pels diferents aspectes que un tema tant ampli i profund com el de la por ens permet tractar, sense cenyir-se al cas concret de la ciutat de Barcelona .
Vicent Sanchis, director del diari Avui, no anava mal encaminat i semblava més proper al que els oients allà presents esperàvem de la conferència. Va parlar de Barcelona com una ciutat que, des de les olimpíades de 1992, ha passat a ser una de les capdavanteres pel que fa al sector del turisme. Si a això li afegim la gran quantitat d’immigrants que cada any acull la ciutat, es crea un ambient propici per la delinqüència. Segons Vicent aquest fet és el que ha creat un clima d’inseguretat i de desconfiança, per part dels barcelonins, en els cossos de seguretat, que no han demostrat la suficient eficiència per solucionar segons quins problemes. El debat va fugir totalment del tema que establia el títol amb les intervencions d’en Rafael Nadal i d’en Jordi Busquets, directors del Periódico de Catalunya i del Punt respectivament, que van orientar els seus discursos cap a aspectes més generals de la por i a comparar la seguretat de Barcelona amb la de països en vies de desenvolupament com els llatinoamericans o fins i tot els africans, és a dir, res que no sabéssim.
A mesura que el debat va anar agafant velocitat, el tema de conversació encara va fer un altre gir i es va orientar cap a la por en els mitjans de comunicació, un tema amb el que tots tres convidats semblaven trobar-se més agust. Es va debatre sobre les pors que podien dur els periodistes a deixar de publicar segons quines notícies, així com els interessos dels diferents mitjans de comunicació a l’hora d’enfrontar-se a segons quines temàtiques.
D’altra banda, també cal esmentar l’encert per part de Blanquerna a l’hora de triar el professor Joaquim Roglan com a moderador del debat, ja que va demostrar dominar el tema i no només es va limitar a cedir el torn de paraula als convidats, sinó que també es va animar a fer intervencions brillants i que van ser molt productives per la conferència.
En definitiva, tot i no estar del tot ben definit el tema sobre el qual debatre, la conferència va resultar bastant digna i es van tractar temes molt actuals i que ens afecten a tots, sobretot als que ens volem dedicar al món de la comunicació.
La por a l’alarma social. Realitat o construcció mediàtica?
La poca afluència de públic a l’aula 201 ja indicava que era l’últim dia de les jornades Blanquerna i que la gent ja n’estava cansada d’anar amunt i avall perseguint conferències. A la conferència titulada “La por a l’alarma social. Realitat o construcció mediàtica?”, els periodistes Josep Martí Gómez i Joan Manel Oleaque van debatre sobre si aquesta por i angoixa que sovint transmeten els mitjans de comunicació és el reflex de la realitat o si bé és una invenció dels mateixos mitjans que busquen atraure l’atenció dels ciutadans. Tot i no ser un debat gaire intens, els contertulians van arribar a conclusions consistents sobre el tema en qüestió.
Des d’un principi, va quedar clar el fet de que l’ésser humà, per naturalesa, sent atracció per la por, la por ens dona morbo. Per aquest motiu, en una època en la que els mitjans de comunicació valoren més el percentatge d’habitants que els consumeixen que no pas la qualitat o veracitat dels productes que emeten, aquest morbo que ens genera la por juga un paper important en la manera de fer dels mitjans de comunicació de masses.
Arran d’aquesta explicació, el debat va decaure bastant i els convidats
es van limitar a comentar alguns dels casos més coneguts en els que els mitjans de comunicació han donat gran importància algunes notícies que potser no tenien tanta repercussió en el conjunt de la societat. El cas més sonat el va comentar en Joan Martí Gómez, que va explicar com va ser retransmesa en directe la persecució d’O. J. Simpson, als Estats Units. Joan Manel Olaque, per la seva banda, va aportar molta informació del cas de les nenes d’Alcàser, ja que ha fet un seguiment y un estudi del cas.
En línies generals, penso que el debat va resultar ser molt planer, no va existir cap tipus de discrepàncies entre els convidats i el debat semblava no avançar, girant contínuament sobre la idea de que a l’ésser humà li agrada la sensació de por. En definitiva, un debat sense substància.
A continuació presento les cròniques d'alguna de les conferències a les quals vaig assistir.
Qui té por a Barcelona? El debat sobre l’incivisme i la seguretat.
Aquesta era una de les tres conferències que van donar el tret de sortida a les jornades de comunicació Blanquerna, i a priori la més propera a nosaltres, ja que es tractava d’un tema molt més concret que qualsevol altre i es centrava en un espai geogràfic molt conegut per tots els presents. En línies generals, però, la xerrada no va ser gaire fidel al seu títol i els directors dels diferents diaris barcelonins es van dedicar a divagar pels diferents aspectes que un tema tant ampli i profund com el de la por ens permet tractar, sense cenyir-se al cas concret de la ciutat de Barcelona .
Vicent Sanchis, director del diari Avui, no anava mal encaminat i semblava més proper al que els oients allà presents esperàvem de la conferència. Va parlar de Barcelona com una ciutat que, des de les olimpíades de 1992, ha passat a ser una de les capdavanteres pel que fa al sector del turisme. Si a això li afegim la gran quantitat d’immigrants que cada any acull la ciutat, es crea un ambient propici per la delinqüència. Segons Vicent aquest fet és el que ha creat un clima d’inseguretat i de desconfiança, per part dels barcelonins, en els cossos de seguretat, que no han demostrat la suficient eficiència per solucionar segons quins problemes. El debat va fugir totalment del tema que establia el títol amb les intervencions d’en Rafael Nadal i d’en Jordi Busquets, directors del Periódico de Catalunya i del Punt respectivament, que van orientar els seus discursos cap a aspectes més generals de la por i a comparar la seguretat de Barcelona amb la de països en vies de desenvolupament com els llatinoamericans o fins i tot els africans, és a dir, res que no sabéssim.
A mesura que el debat va anar agafant velocitat, el tema de conversació encara va fer un altre gir i es va orientar cap a la por en els mitjans de comunicació, un tema amb el que tots tres convidats semblaven trobar-se més agust. Es va debatre sobre les pors que podien dur els periodistes a deixar de publicar segons quines notícies, així com els interessos dels diferents mitjans de comunicació a l’hora d’enfrontar-se a segons quines temàtiques.
D’altra banda, també cal esmentar l’encert per part de Blanquerna a l’hora de triar el professor Joaquim Roglan com a moderador del debat, ja que va demostrar dominar el tema i no només es va limitar a cedir el torn de paraula als convidats, sinó que també es va animar a fer intervencions brillants i que van ser molt productives per la conferència.
En definitiva, tot i no estar del tot ben definit el tema sobre el qual debatre, la conferència va resultar bastant digna i es van tractar temes molt actuals i que ens afecten a tots, sobretot als que ens volem dedicar al món de la comunicació.
La por a l’alarma social. Realitat o construcció mediàtica?
La poca afluència de públic a l’aula 201 ja indicava que era l’últim dia de les jornades Blanquerna i que la gent ja n’estava cansada d’anar amunt i avall perseguint conferències. A la conferència titulada “La por a l’alarma social. Realitat o construcció mediàtica?”, els periodistes Josep Martí Gómez i Joan Manel Oleaque van debatre sobre si aquesta por i angoixa que sovint transmeten els mitjans de comunicació és el reflex de la realitat o si bé és una invenció dels mateixos mitjans que busquen atraure l’atenció dels ciutadans. Tot i no ser un debat gaire intens, els contertulians van arribar a conclusions consistents sobre el tema en qüestió.
Des d’un principi, va quedar clar el fet de que l’ésser humà, per naturalesa, sent atracció per la por, la por ens dona morbo. Per aquest motiu, en una època en la que els mitjans de comunicació valoren més el percentatge d’habitants que els consumeixen que no pas la qualitat o veracitat dels productes que emeten, aquest morbo que ens genera la por juga un paper important en la manera de fer dels mitjans de comunicació de masses.
Arran d’aquesta explicació, el debat va decaure bastant i els convidats
es van limitar a comentar alguns dels casos més coneguts en els que els mitjans de comunicació han donat gran importància algunes notícies que potser no tenien tanta repercussió en el conjunt de la societat. El cas més sonat el va comentar en Joan Martí Gómez, que va explicar com va ser retransmesa en directe la persecució d’O. J. Simpson, als Estats Units. Joan Manel Olaque, per la seva banda, va aportar molta informació del cas de les nenes d’Alcàser, ja que ha fet un seguiment y un estudi del cas.
En línies generals, penso que el debat va resultar ser molt planer, no va existir cap tipus de discrepàncies entre els convidats i el debat semblava no avançar, girant contínuament sobre la idea de que a l’ésser humà li agrada la sensació de por. En definitiva, un debat sense substància.
miércoles, 11 de abril de 2007
Exercici 6 Dreamweaver
Ja podeu visitar l'exercici 6 a la meva pàgina web. Es tracta d'una web dedicada a Martin Scorsese y a la seva darrera pe´l·lícula Infiltrados, amb la qual ha guanyat els Oscars a millor pel·lícula y millor director.
sábado, 10 de marzo de 2007
Youtube emetrà grabacions de la BBC
La gran força amb la que Youtube ha arribat als navegants ha fet que algunes de les companyies més potents del sector de la comunicació volguessin involucrar-se amb aquest nou i apassionant fenomen. Primer va ser l'absorció de Youtube per part de la companyia Google, desprès un acord amb el club de fubol del nord de Londres, el Chelsea, i ara ens ha arribat la notícia de que la cadena britànica BBC, una de les mes prestigioses del món, ha arribat a un acord amb Youtube per publicar a la xarxa grabacions de la cadena per tal de que els navegants puguin tenir accés a les notícies en quelsevol moment.
Això permetra la cadena britànica ampliar la seva audiència considerablement.
A més de publicar notícies, que és el principal interés de la BBC, abastir el món de notícies, també s'ha arribat a un acord amb Youtube emetre alguns dels programes més exitosos de la cadena com "Life on Mars" or "Doctor Who"
Notícies relacionades amb l'acord Youtube-BBC:
-Vilaweb
- Bitslab
- Cine & Tele
- Voz picante
Això permetra la cadena britànica ampliar la seva audiència considerablement.A més de publicar notícies, que és el principal interés de la BBC, abastir el món de notícies, també s'ha arribat a un acord amb Youtube emetre alguns dels programes més exitosos de la cadena com "Life on Mars" or "Doctor Who"
Notícies relacionades amb l'acord Youtube-BBC:
-Vilaweb
- Bitslab
- Cine & Tele
- Voz picante
miércoles, 7 de marzo de 2007
viernes, 2 de marzo de 2007
Article d'Esteve Almiralll
En l'article publicat per Esteve Almirall durant el mes de juliol de 2005, es duu a terme un petit repas al a la curta història d'Internet així com dels nostres hàbits dins la xarxa.
En un principi, amb la creació d'Internet hi havia la intenció de que la gent navegués a través dels diferents portals per mitjà d'enllaços. Amb aquesta finalitat es van posar en moviment molts projectes que pretenien atraure gran cantitat d'usuaris en grans superficies. Tots aquests projectes van fracassar ben aviat degut a la creació dels buscadors, especialment Yahoo i Google. Amb l'arribada dels buscadors, s'acaba el perfil de navegant que al principi es pressuposava i les persones que freqüenten Internet ja tenen un conjunt de pàgines que saben que els interessen i els permeten trobar la informació necessària d'una forma molt més precisa que passant-se el dia navegant.
Aquest èxit dels navegadors de Google, no va passar inadvertit per les persones que es dediquen al comerç de tot aquest món d'Internet i es van posar per feina amb la finalitat de buscar nous invents que permetessin els consumidors trobar la informació d'una manera més senzilla. Per aquest motiu, l'any 1999 va sorgir l'RSS ens ofereix la oportunitat de rebre informació d'aquells temes en els que estem interessats sense necessita d'anarla a buscar. Un altre d'aquests avenços en el món d'internet és la creació de blogs on la gent no només és consumidora d'informació sinò que també pot emetre informació i generar opinió.
Tot fa indicar que aquestes millores en el món d'Internet s'incrementaran amb el pas del temps donant lloc a nous avantatges pels navegants, tals com tenir la possibilitat de subscriure'ns als nostres programes de televisió preferits.
Una de les principals preocupacions que ha generat aquest creixement desmesurat del món d'internet és que si l'ample de banda no és suficient, Catalunya no podrar seguir creixent a la velocitat de la resta de països. Per aquest motiu ja s'ha posat en marcha un projecte per tal d'ambliar les infraestructures d'Internet i posar-se a l'alçada de països importants en aquest sentit.
En un principi, amb la creació d'Internet hi havia la intenció de que la gent navegués a través dels diferents portals per mitjà d'enllaços. Amb aquesta finalitat es van posar en moviment molts projectes que pretenien atraure gran cantitat d'usuaris en grans superficies. Tots aquests projectes van fracassar ben aviat degut a la creació dels buscadors, especialment Yahoo i Google. Amb l'arribada dels buscadors, s'acaba el perfil de navegant que al principi es pressuposava i les persones que freqüenten Internet ja tenen un conjunt de pàgines que saben que els interessen i els permeten trobar la informació necessària d'una forma molt més precisa que passant-se el dia navegant.
Aquest èxit dels navegadors de Google, no va passar inadvertit per les persones que es dediquen al comerç de tot aquest món d'Internet i es van posar per feina amb la finalitat de buscar nous invents que permetessin els consumidors trobar la informació d'una manera més senzilla. Per aquest motiu, l'any 1999 va sorgir l'RSS ens ofereix la oportunitat de rebre informació d'aquells temes en els que estem interessats sense necessita d'anarla a buscar. Un altre d'aquests avenços en el món d'internet és la creació de blogs on la gent no només és consumidora d'informació sinò que també pot emetre informació i generar opinió.
Tot fa indicar que aquestes millores en el món d'Internet s'incrementaran amb el pas del temps donant lloc a nous avantatges pels navegants, tals com tenir la possibilitat de subscriure'ns als nostres programes de televisió preferits.
Una de les principals preocupacions que ha generat aquest creixement desmesurat del món d'internet és que si l'ample de banda no és suficient, Catalunya no podrar seguir creixent a la velocitat de la resta de països. Per aquest motiu ja s'ha posat en marcha un projecte per tal d'ambliar les infraestructures d'Internet i posar-se a l'alçada de països importants en aquest sentit.
miércoles, 28 de febrero de 2007
miércoles, 21 de febrero de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
